Passeig pel vessant sud del Cotopaxi...
Volcà Cotopaxi (5897 m.), cobert pels núvols, des del vessant sud.En quítxua significa "coll de lluna". Coto: coll; Paxi: lluna. Els inques van anomenar-lo així perquè pensaven que la lluna sortia del seu cràter. En les nits de lluna plena sacrificaven una llama en honor al déu del volcà. L'Israel m'explica que, encara, quan hi ha lluna plena i no hi ha núvols -poques vegades- se celebren alguns rituals inques i és impressionant d'observar el moment on la lluna sembla sortir del cràter. No he pogut disfrutar d'aquest privilegi, malauradament...



Mentre pugem cap al començament de la glacera, el cim continua tapat. A la foto, l'Israel i la Yuni.

Llames al páramo.
Decidim baixar perquè la tempesta provinent del Oriente porta molta electricitat. Ho podem comprovar amb el bastó, que vibra amb força quan l'alcem. I aquí no ens podríem resguardar enlloc. A més comença a ploure amb virulència i el vent és intens.
Les nuvolades s'encasten al volcà. S'està acumulant una forta tempesta...
Una alpaca i una llama. L'alpaca es distingeix per tenir les potes molt més curtes i pel seu serrell divertit. Vam provar d'acostar-nos-hi i tocar-los la barbeta. Per aquí diuen que si els la toques, inevitablement t'escupen. Així, a vegades, els "Tintín" tenen raó...
Amb la Yuni, la meva amiga coreana boja. Estic tip de fer de professor d'espanyol!
I, de baixada, vam aturar-nos en aquesta enorme roca volcànica empesa durant l'última erupció del Cotopaxi.Latacunga, la ciutat on m'he estat, ja ha estat reconstruïda dues vegades. Si el volcà entrés en erupció en mitja horeta escassa quedaria coberta de lava, arrassada.
El Cotopaxi és el volcà actiu més alt del món. Quan s'arriba al cràter, s'olora el sofre i es poden veure les fumeroles que pugen del fons, 400 metres més avall.
El Rumiñahui (4771 m), al costat del Cotopaxi.
El Cotopaxi sense núvols! Malauradament, només vaig poder veure'l així des del bus. Les zones no nevades d'aprop del cràter, són "zones calentes", on hi ha filtracions de sofre provinents dels fons del volcà.Marta! L'Israel ens ofereix de guiar-nos fins al cim de franc, però ja t'explicaré el perquè... Només cal que li diguem dates una setmana abans perquè es pugui arreglar la feina. Ànims, que només s'hi pot pujar amb guia i és caríssim!!!



