Fracàs i èxit a l'Ilinizas Nord (5126 m)...
Ahir va ser un dia duret. Em vaig llevar a dos quarts de set, vaig esmorzar amb en Walter a l'Hostal i vaig enfilar cap al Carrer Colón per anar a buscar el Trolebús fins a la Terminal Terrestre. Allí vaig agafar un bus cap a Machachi. Vaig poder reviure el tràfic caòtic d'un dilluns al matí a Quito. A un quart de deu agafava un nou bus cap al poblet d'El Chaupí (3265 m).
Pels voltants de les 9.30 començava a caminar. A partir dels 4500 m, mal temps, vent, boira intensa i nevada. A partir d aquella alçada començava la dura part final del Arenal, una pujada empinadíssima damunt d escòria volcànica. És mil vegades pitjor que caminar sobre neu tova. Fas una passa i en baixes dues, com en una tartera de les més punyeteres. Més endavant miro l'altímetre i comprovo que ja sóc a 4700 m. He superat l'alçada del Mont Rosa (4634), el cim més alt que he fet fins ara! A 4800 m. hi hauria d haver el refugi, però no veig més enllà de 5 metres i neva intensament, i ni rastre del refugi. Són les dues passades i semblo ser en una cresta per la intensitat del vent i perquè sembla que he acabat la famosa pujada del Arenal. Sóc a 4950 m i el refugi no és enlloc. Decideixo deixar aquí la motxilla i provar de situar-me per a trobar el refugi. Davallo una mica per la cresta però no veig res de res i el vent em gela els dits. Em poso els guants. Torno a la motxilla i aquesta vegada pujo amunt cresta enllà. De sobte, s'obre per uns moments però ni rastre del refugi. Continuo pujant amb tota la roba d'abric de què disposo i, m'adono que he superat la barrera dels 5000 m! 5045 m concretament. El refugi ha de ser molt més avall. Retorno al punt base i decideixo baixar per allà on he pujat, esperant veure el refugi en algun moment.
Baixo ràpidament relliscant, gairebé esquiant per l'escòria volcànica. A la pujada no podia fer més de 50 passes sense aturar-me a agafar aire, potser per l'alçada, o per la inclinació i per les ventades sobtades que em feien caure. A l'alçada del suposat refugi busco algun indici. Res. Són les tres de la tarda. Decideixo desistir i tirar avall. Si tingués la tenda aquí encara podria continuar buscant. Al capdavall sempre podria improvisar una nit dins la tenda tot i que no hi ha ni un replà. Però no l'he duta i estic completament xop per la nevada intensa. Tinc tres horetes i mitja abans no es faci fosc. Corro muntanya avall decebut i satisfet a la vegada. Decebut perquè no he arribat a l'Ilinizas Nord (5126 m) ni he trobat el refugi enmig de la boira. Satisfet per haver superat la barrera dels 5000 m i per haver fet un desnivell de gairebé 1800 m en altitud i amb la motxilla carregada.
Ilinizas! Aviat ens tornarem a veure!
Just quan comença a fer-se fosc, localitzo les primeres casetes d'el Chaupí. A les set de la tarda ja sóc davant l'Hostal La Llovizna i decideixo quedar-m'hi. En Gustavo és un gran coneixedor i guia d'aquestes muntanyes. S'encarrega de l'Hostal i de la supervisió del refugi perdut. Li explico la meva ascensió i creu que he passat a pocs metres del refugi, però que amb la boira em dec haver desviat massa al nord, i que dec haver començat a pujar la cresta que condueix al cim que desitjava pujar. Així, era a menys de 100 m de desnivell de l'Ilinizas Nord. Si arriba a fer bon dia...
L'Hostal La Llovizna és una meravella. Sembla un refugi de muntanya però amb totes les comoditats d'un hotel: dutxa d'aigua calenta i llar de foc a l'habitació i, encara més sorprenent: tinc llit doble amb nòrdic per a mi solet.
M'he estat mitja horeta sota l'aigua calenta, he picat algunes galetes i he engolit una beguda isotònica made in Ecuador. Ja estic refet del tot. Cansadot però satisfet. Ha estat una molt bona caminada per anar aclimatant per l'ascensió al Cotopaxi (5827 m). Ara sóc dins del llit escrivint-vos. Acabo de passar una horeta xerrant de muntanyes amb en Gustavo, m'ha aconsellat un munt de llocs i m'ha advertit que, si marxo a l'Oriente, a la Selva, perderé ràpidament la bona aclimatació que porto. Què he de fer aleshores?
Ja toca fer nones, que la son fa estona que juga a estirar-me les parpelles... Bona nit!
Foto feta a 5045 m. El punt més alt on mai he estat fins al moment...
Dues imatges de la tortuosa pujada per El Arenal...
Descans a mitja baixada, després de la tempesta...
Diverses imatges del Cotopaxi entre els núvols, fetes al capvespre, de baixada cap El Chaupí...
L'únic moment que vaig poder veure l'Ilinizas Nord (5126 m), vaig ser-hi a tocar...
Pels voltants de les 9.30 començava a caminar. A partir dels 4500 m, mal temps, vent, boira intensa i nevada. A partir d aquella alçada començava la dura part final del Arenal, una pujada empinadíssima damunt d escòria volcànica. És mil vegades pitjor que caminar sobre neu tova. Fas una passa i en baixes dues, com en una tartera de les més punyeteres. Més endavant miro l'altímetre i comprovo que ja sóc a 4700 m. He superat l'alçada del Mont Rosa (4634), el cim més alt que he fet fins ara! A 4800 m. hi hauria d haver el refugi, però no veig més enllà de 5 metres i neva intensament, i ni rastre del refugi. Són les dues passades i semblo ser en una cresta per la intensitat del vent i perquè sembla que he acabat la famosa pujada del Arenal. Sóc a 4950 m i el refugi no és enlloc. Decideixo deixar aquí la motxilla i provar de situar-me per a trobar el refugi. Davallo una mica per la cresta però no veig res de res i el vent em gela els dits. Em poso els guants. Torno a la motxilla i aquesta vegada pujo amunt cresta enllà. De sobte, s'obre per uns moments però ni rastre del refugi. Continuo pujant amb tota la roba d'abric de què disposo i, m'adono que he superat la barrera dels 5000 m! 5045 m concretament. El refugi ha de ser molt més avall. Retorno al punt base i decideixo baixar per allà on he pujat, esperant veure el refugi en algun moment.
Baixo ràpidament relliscant, gairebé esquiant per l'escòria volcànica. A la pujada no podia fer més de 50 passes sense aturar-me a agafar aire, potser per l'alçada, o per la inclinació i per les ventades sobtades que em feien caure. A l'alçada del suposat refugi busco algun indici. Res. Són les tres de la tarda. Decideixo desistir i tirar avall. Si tingués la tenda aquí encara podria continuar buscant. Al capdavall sempre podria improvisar una nit dins la tenda tot i que no hi ha ni un replà. Però no l'he duta i estic completament xop per la nevada intensa. Tinc tres horetes i mitja abans no es faci fosc. Corro muntanya avall decebut i satisfet a la vegada. Decebut perquè no he arribat a l'Ilinizas Nord (5126 m) ni he trobat el refugi enmig de la boira. Satisfet per haver superat la barrera dels 5000 m i per haver fet un desnivell de gairebé 1800 m en altitud i amb la motxilla carregada.
Ilinizas! Aviat ens tornarem a veure!
Just quan comença a fer-se fosc, localitzo les primeres casetes d'el Chaupí. A les set de la tarda ja sóc davant l'Hostal La Llovizna i decideixo quedar-m'hi. En Gustavo és un gran coneixedor i guia d'aquestes muntanyes. S'encarrega de l'Hostal i de la supervisió del refugi perdut. Li explico la meva ascensió i creu que he passat a pocs metres del refugi, però que amb la boira em dec haver desviat massa al nord, i que dec haver començat a pujar la cresta que condueix al cim que desitjava pujar. Així, era a menys de 100 m de desnivell de l'Ilinizas Nord. Si arriba a fer bon dia...
L'Hostal La Llovizna és una meravella. Sembla un refugi de muntanya però amb totes les comoditats d'un hotel: dutxa d'aigua calenta i llar de foc a l'habitació i, encara més sorprenent: tinc llit doble amb nòrdic per a mi solet.
M'he estat mitja horeta sota l'aigua calenta, he picat algunes galetes i he engolit una beguda isotònica made in Ecuador. Ja estic refet del tot. Cansadot però satisfet. Ha estat una molt bona caminada per anar aclimatant per l'ascensió al Cotopaxi (5827 m). Ara sóc dins del llit escrivint-vos. Acabo de passar una horeta xerrant de muntanyes amb en Gustavo, m'ha aconsellat un munt de llocs i m'ha advertit que, si marxo a l'Oriente, a la Selva, perderé ràpidament la bona aclimatació que porto. Què he de fer aleshores?
Ja toca fer nones, que la son fa estona que juga a estirar-me les parpelles... Bona nit!
Foto feta a 5045 m. El punt més alt on mai he estat fins al moment...
Dues imatges de la tortuosa pujada per El Arenal...
Descans a mitja baixada, després de la tempesta...
Diverses imatges del Cotopaxi entre els núvols, fetes al capvespre, de baixada cap El Chaupí...
L'únic moment que vaig poder veure l'Ilinizas Nord (5126 m), vaig ser-hi a tocar...
Dins del llit a l'Hostal La Llovizna...
Escrit per Toni dimarts, de maig 30, 2006
