Dels policies i militars... Curiositats de l'Equador, 2ª part...
Una de les coses més sorprenents del país, ara que ja he superat els dos mesos voltant per aquestes contrades, és el fenomen de la corrupció que es percep xerrant amb la gent i observant simplement els petits detalls del dia a dia.
Ja només l'endemà d'arribar al país, a Quito, vaig tenir-hi el primer contacte. Potser és el problema més important d'aquest petit país. La corrupció és en tots els àmbits, des de les petites coses fins a les altes esferes. Ja d'entrada, abans d'emprendre el viatge, coneixia aquesta problemàtica, però mai hauria imaginat que arribés fins als extrems que he pogut conèixer de primera mà.
Sí, ja només trepitjar Quito, vaig conèixer un alemany que va ser víctima de la corrupció policial, molt freqüent a la capital i a Guayaquil.
El pobre noi va arribar tremolant i ens va explicar el què li acabava de passar. El cas és que mentre passejava tranquil.lament pel centre històric, en un semàfor, va notar una petita empenta. Acte seguit, tres policies l'emmanillaven i per la força, el ficaven dins d'un cotxe policial i el traslladaven a comissaria. Allà va comprendre de seguida el que li acabava de passar. Algun dels mateixos policies li havia ficat una bosseta dins la butxaca. Tres grams de cocaïna. Aleshores el van fer despullar i el van degradar introduint-li una mà dins l'esfínter, com per comprovar que no tingués més droga amagada. Imagineu-vos la situació. Eren ells mateixos que li havien fotut la bosseta de droga i encara volien seguir més enllà, segurament per acabar d'espantar-lo. Li van dir que es busqués un advocat perquè li podien caure sis anys de presó, i van afegir cínicament, que les presons equatorianes són molt més confortables que les alemanyes.
Després de moltes més amenaces, li van dir que ho podrien solucionar si pagava 500 dòlars. I dit i fet, els tres policies van acompanyar al pobre turista fins a un caixer automàtic a retirar la seva carta de llibertat.
Aquestes situacions es repeteixen amb força freqüència, he estat testimoni de dues situacions similars. He après a malfiar i allunyar-me de la policia. Un conegut d'un bar de Quito amb qui he xerrat bastant me n'ha explicat de molt grosses pel què fa a la corrupció policial. Els mateixos traficants de droga o bandes de delinqüents, paguen una espècie de "taxa" a la policia per actuar lliurement. Fins munten desarticulacions de bandes fictícies per, després, tornar a actuar impunament. Gairebé tots els equatorians amb qui he parlat sobre el tema han coincidit. I m'han advertit que els pitjors són a les fronteres, perquè allà és on es treuen els millors sobresous. Els policies i militars de la frontera colombiana cobren grans quantitats de calés per deixar passar les guerrilles de les FARC, així com qualsevol substància o mercaderia il.legal.
Però la corrupció s'estén en tots els àmbits i la gent n'està cansada però s'hi resigna. Tots parlen, desencantats, dels polítics. Alguns fins i tot m'han mostrat documents dels seus negocis que demostren tota aquesta corrupció, malauradament tan extesa i habitual. Fins i tot en Jorge, el guia d'aquests dies, em va explicar que, en una festa, va criticar obertament la policia. Poques hores després, es despertava dins d'un cotxe al costat d'un descampat a les afores de la seva ciutat. Va reconèixer un tipus de la festa on havia estat. Era un policia. Ell suposa que van adormir-lo ficant-li alguna cosa dins la beguda. De seguida va comprendre que anaven a matar-lo. Quan el van baixar del cotxe, es va resistir pensant que si havia de morir, algú també moriria amb ell. Després d'estabornir a un dels individuus va aconseguir d'escapolir-se. Sembla de pel.lícula però és la crua realitat de l'Equador.
El mateix Jorge em va explicar una altra de les seves "aventures", aquesta vegada amb militars. Fa uns tres anys, a l'època del "dictador" Lucio Gutierrez, va ser perseguit durant dos dies per militars, amb tancs i tot. La història es remunta ja fa més de 25 anys, quan un avió que volava de Cuenca a Quito va desaparèixer. Mai més es va saber res d'aquell avió fins fa tres anys quan uns andinistes alemanys es van perdre pujant al Chimborazo i van anar a petar davant la ferralla de l'avió. Quan van aconseguir retornar, van explicar la troballa a en Jorge. Ell va organitzar una expedició amb dos amics seus i va demanar als alemanys que no diguessin res a ningú de la troballa. Al cap d'uns dies, els tres amics van aconseguir descobrir la ubicació de l'avió "perdut". Van filmar-ho tot i van emprendre el descens de retorn cap a Riobamba. Mentrestant, els militars s'havien assebentat dels esdeveniments i van muntar una expedició militar, amb tancs i tot. Segons en Jorge, l'estament militar havia tingut molt mala premsa per altres temes, i els militars de la zona pensaven que seria una molt bona notícia si aconseguien de passar pels herois de la troballa.
Durant el descens, en Jorge i els seus amics, es van topar amb els militars i van aconseguir d'escapolir-se per llocs que només ells coneixien. Aleshores van trucar a la premsa informant de la descoberta i del video que ho provava. Fins que no van entrar en contacte amb la CNN, no van voler sortir als mitjans de comunicació. Els periodistes d'aquesta cadena els van convèncer que, si donaven la cara, els militars no podrien fer-los res. La notícia de la troballa del famós avió desaparegut va donar la volta al món. El que ningú va saber és que els militars estaven disposats a desfer-se dels tres guies del Chimborazo per penjar-se les medalles.
El cert és que, en Jorge, després de deu anys treballant com a guia per les muntanyes equatorianes, té un munt d'anècdotes per explicar. Amb una bona amiga seva mexicana, escriptora, està preparant les seves memòries. A veure si algun dia poden ser publicades.
Aquestes només són petites anècdotes comparades amb tota la corrupció policial i militar que es desconeix. La gent n'és conscient i ja és una cosa més del dia a dia. Els únics policies i militars que he conegut van ser els fills de la família on vam estar a Canoayacu, a la selva i, ja us vaig explicar de quin pal anaven. Així que, ja ho veieu, cal anar amb peus de plom i vigilar de no topar amb aquesta classe de personatges. Equador és un país del tercer món. Tothom viu com pot i tothom s'apunta al que sigui per a guanyar-se un sobresou. I el poder dels policies i els militars, el poder de la força, és una bona manera de poder viure més còmodament.
Pròximament, us seguiré explicant més coses de la corrupció, però la propera ja serà la corrupció en les altes esferes. Multinacionals, acords amb els Estats Units... I de com percebo que no falta massa perquè sorgeixi un líder populista, tipus Hugo Chávez a l'Equador.
Fins la propera, vailets!
Ja només l'endemà d'arribar al país, a Quito, vaig tenir-hi el primer contacte. Potser és el problema més important d'aquest petit país. La corrupció és en tots els àmbits, des de les petites coses fins a les altes esferes. Ja d'entrada, abans d'emprendre el viatge, coneixia aquesta problemàtica, però mai hauria imaginat que arribés fins als extrems que he pogut conèixer de primera mà.
Sí, ja només trepitjar Quito, vaig conèixer un alemany que va ser víctima de la corrupció policial, molt freqüent a la capital i a Guayaquil.
El pobre noi va arribar tremolant i ens va explicar el què li acabava de passar. El cas és que mentre passejava tranquil.lament pel centre històric, en un semàfor, va notar una petita empenta. Acte seguit, tres policies l'emmanillaven i per la força, el ficaven dins d'un cotxe policial i el traslladaven a comissaria. Allà va comprendre de seguida el que li acabava de passar. Algun dels mateixos policies li havia ficat una bosseta dins la butxaca. Tres grams de cocaïna. Aleshores el van fer despullar i el van degradar introduint-li una mà dins l'esfínter, com per comprovar que no tingués més droga amagada. Imagineu-vos la situació. Eren ells mateixos que li havien fotut la bosseta de droga i encara volien seguir més enllà, segurament per acabar d'espantar-lo. Li van dir que es busqués un advocat perquè li podien caure sis anys de presó, i van afegir cínicament, que les presons equatorianes són molt més confortables que les alemanyes.
Després de moltes més amenaces, li van dir que ho podrien solucionar si pagava 500 dòlars. I dit i fet, els tres policies van acompanyar al pobre turista fins a un caixer automàtic a retirar la seva carta de llibertat.
Aquestes situacions es repeteixen amb força freqüència, he estat testimoni de dues situacions similars. He après a malfiar i allunyar-me de la policia. Un conegut d'un bar de Quito amb qui he xerrat bastant me n'ha explicat de molt grosses pel què fa a la corrupció policial. Els mateixos traficants de droga o bandes de delinqüents, paguen una espècie de "taxa" a la policia per actuar lliurement. Fins munten desarticulacions de bandes fictícies per, després, tornar a actuar impunament. Gairebé tots els equatorians amb qui he parlat sobre el tema han coincidit. I m'han advertit que els pitjors són a les fronteres, perquè allà és on es treuen els millors sobresous. Els policies i militars de la frontera colombiana cobren grans quantitats de calés per deixar passar les guerrilles de les FARC, així com qualsevol substància o mercaderia il.legal.
Però la corrupció s'estén en tots els àmbits i la gent n'està cansada però s'hi resigna. Tots parlen, desencantats, dels polítics. Alguns fins i tot m'han mostrat documents dels seus negocis que demostren tota aquesta corrupció, malauradament tan extesa i habitual. Fins i tot en Jorge, el guia d'aquests dies, em va explicar que, en una festa, va criticar obertament la policia. Poques hores després, es despertava dins d'un cotxe al costat d'un descampat a les afores de la seva ciutat. Va reconèixer un tipus de la festa on havia estat. Era un policia. Ell suposa que van adormir-lo ficant-li alguna cosa dins la beguda. De seguida va comprendre que anaven a matar-lo. Quan el van baixar del cotxe, es va resistir pensant que si havia de morir, algú també moriria amb ell. Després d'estabornir a un dels individuus va aconseguir d'escapolir-se. Sembla de pel.lícula però és la crua realitat de l'Equador.
El mateix Jorge em va explicar una altra de les seves "aventures", aquesta vegada amb militars. Fa uns tres anys, a l'època del "dictador" Lucio Gutierrez, va ser perseguit durant dos dies per militars, amb tancs i tot. La història es remunta ja fa més de 25 anys, quan un avió que volava de Cuenca a Quito va desaparèixer. Mai més es va saber res d'aquell avió fins fa tres anys quan uns andinistes alemanys es van perdre pujant al Chimborazo i van anar a petar davant la ferralla de l'avió. Quan van aconseguir retornar, van explicar la troballa a en Jorge. Ell va organitzar una expedició amb dos amics seus i va demanar als alemanys que no diguessin res a ningú de la troballa. Al cap d'uns dies, els tres amics van aconseguir descobrir la ubicació de l'avió "perdut". Van filmar-ho tot i van emprendre el descens de retorn cap a Riobamba. Mentrestant, els militars s'havien assebentat dels esdeveniments i van muntar una expedició militar, amb tancs i tot. Segons en Jorge, l'estament militar havia tingut molt mala premsa per altres temes, i els militars de la zona pensaven que seria una molt bona notícia si aconseguien de passar pels herois de la troballa.
Durant el descens, en Jorge i els seus amics, es van topar amb els militars i van aconseguir d'escapolir-se per llocs que només ells coneixien. Aleshores van trucar a la premsa informant de la descoberta i del video que ho provava. Fins que no van entrar en contacte amb la CNN, no van voler sortir als mitjans de comunicació. Els periodistes d'aquesta cadena els van convèncer que, si donaven la cara, els militars no podrien fer-los res. La notícia de la troballa del famós avió desaparegut va donar la volta al món. El que ningú va saber és que els militars estaven disposats a desfer-se dels tres guies del Chimborazo per penjar-se les medalles.
El cert és que, en Jorge, després de deu anys treballant com a guia per les muntanyes equatorianes, té un munt d'anècdotes per explicar. Amb una bona amiga seva mexicana, escriptora, està preparant les seves memòries. A veure si algun dia poden ser publicades.
Aquestes només són petites anècdotes comparades amb tota la corrupció policial i militar que es desconeix. La gent n'és conscient i ja és una cosa més del dia a dia. Els únics policies i militars que he conegut van ser els fills de la família on vam estar a Canoayacu, a la selva i, ja us vaig explicar de quin pal anaven. Així que, ja ho veieu, cal anar amb peus de plom i vigilar de no topar amb aquesta classe de personatges. Equador és un país del tercer món. Tothom viu com pot i tothom s'apunta al que sigui per a guanyar-se un sobresou. I el poder dels policies i els militars, el poder de la força, és una bona manera de poder viure més còmodament.
Pròximament, us seguiré explicant més coses de la corrupció, però la propera ja serà la corrupció en les altes esferes. Multinacionals, acords amb els Estats Units... I de com percebo que no falta massa perquè sorgeixi un líder populista, tipus Hugo Chávez a l'Equador.
Fins la propera, vailets!
Escrit per Toni dilluns, de juny 26, 2006
