dilluns, de maig 29, 2006

Comiat de la Reserva Alto Chocó i altres imatges...

Trobaré a faltar la Inés, la nostra cuinera sempre "chistosa"...



I l'Alfredo, sempre preguntant si estàvem "xuxaqui"...



Foto "família"! Va ser dur acomiadar-se de tants bons amics. Una gent encantadora la de la Vall d'Intag. De ben segur que hi tornaré...



Darrera foto amb els companys que dèiem adéu. I com no, a la tombona!



Diferents imatges de les màscares que es fan a la Reserva. Estan fetes de bambú, de fibra de bambú.







Última jornada de treball entre somriures i bromes...



Diferents imatges de la darrera visita a la Cascada i a l'Arbre màgic. Dos dels llocs més encantadors per a passar-hi una estoneta sol llegint o badant...










Empremtes d'un ós que volia menjar-se un formatge de la cuina. Quan va ser descobert, va saltar per damunt la paret i va escapolir-se ràpidament. Perquè després diguin que no són àgils aquestes bestioletes...



L'ós que mai vam poder veure! Només es tracta d'una foto d'una foto...



Apuela, el poblet més proper a la Reserva, a dues horetes caminant...



L'Alfredo anant a buscar gas per la cuina amb el "viejo"...



Algunes imatges del mercat indígena d'Otavalo, un dels més grans de l'Equador. Val la pena perdre-s'hi...






Pobret "sancho"! Aquí se'l cruspeixen tal qual. Ai, quan descobreixin el pernil ibèric! Per cert, dels porcs en diuen "sanchos"...



Volcà Imbabura (4609 m) al capvespre des de la Laguna San Pablo. L'única vegada que vaig veure'l sense núvols...



Pacunga...


Per sort, tot i ser enormes, són inofensives...



Una de les més de mil espècies d'orquídees que hi ha per aquest país. Malauradament, la gran majoria encara no comencen a florir. Espero poder gaudir-ne properament i ensenyar-vos-les...



Els nouvinguts, els "gringos". Una colla de 18 yankees ben estranys. Sí, Francesc i Montse, del tot especials. Però els detalls me'ls guardo per una altra ocasió, que això és públic i per aquestes contrades no es pot parlar massa dels "gringos", són amagats sota les roques...



Una altra floreta...


Un dels grans coneixedors de tots els viaranys de la Reserva, en Milton, de camí cap al Cotacachi...


Puya, el páramo n'és ple. L'únic animal que se la menja n'és l'ós...



Laguna Mojanda...