Laguna Mojanda...

Dues imatges del Fuya-Fuya (4269 m). Volíem arribar-nos-hi però com que per aquestes contrades és impossible aconseguir mapes topogràfics (només a Quito), vam equivocar-nos de carena i vam fer un altre cim de nom desconegut que ratllava els 4000 m. Aleshores vam adonar-nos que el Fuya-Fuya era el cim del nostre davant.









Diferents imatges de les dues llacunes de Mojanda i dels cims dels voltants.



Dalt del cim de nom desconegut. Va valer la pena l'esforç, i almenys va servir per a continuar aclimatant per a futures ascensions més serioses. Si tot va bé, aquest dimarts i dimecres, intentarem arribar-nos a l'impressionant Cotacachi (4969 m) amb en Milton. El que passa és que ell mai ha arribat al cim, només on comença la grimpada per roca. Ja veurem si ens en sortim...



Un magnífic exemplar d'alpaca enmig del páramo de Mojanda.



Repòs al sol després del mos. Pa amb "aguacate".



A punt de completar el circuit. La pluja no trigarà massa a arribar. A les quatre ens espera una camioneta que ens retornarà a Otavalo.



Amb el meu bon amic Pierrot, tot esperant la camioneta.



Clarobscurs i nuvolades.



Els colors del páramo. Balu, blanc i verd.



Lluita de galls a Otavalo. Un espectacle lamentable i esfereïdor. Aquí és completament legal. El que més sobta és l'apassionament i els crits dels aficionats esperonant al gall pel qual han apostat els calés. Vam haver de marxar ben aviat, els nostres estómacs no estaven preparats per suportar aquell patiment. D'altra banda, encara opino que pitjor són els toros...