Trekking d'El Altar o Capa Urcu...

Hola novament!
He tingut la sort, després d'una setmaneta de pluja i fred, de gaudir d'un canvi climatològic dalt la muntanya. He estat tres dies de trekking per la zona del Parc Nacional Sangay - El Altar. Amb la companyia de dos gringos que s'estan aclimatant per l'ascensió del Chimborazo i d'en Jorge, el nostre guia.

Primer dia: Pujada al refugi d'El Altar. Una dura pujada per un camí ple de fang a causa de les constants pluges dels últims dies. Sortosament, portàvem botes de cautxu (botes d'aigua), perquè d'altra manera hauria estat impossible arribar-nos fins al refugi. Després de cinc horetes tortuoses enmig del fang i d'una pluja constant, el dia es va obrir parcialment i vam poder gaudir de les primeres vistes del cim d'El Obispo, just abans d'arribar al refugi. El Obispo (5319 m) és el cim més elevat del circ d'El Altar, el cinquè cim més elevat del país i el primer en dificultat. Els indígenes l'anomenaven Capa Urcu (muntanya del rei), però els conqueridors espanyols van rebatejar-lo com El Altar, i els vuit cims que el formen amb els religiosos noms d'El Obispo, Monja Grande, Monja Chica, Tavernáculo, Fraile Sur, Fraile Central, Fraile Norte i Canónigo.

Diferents imatges del refugi (3900 m), situat al Llano de Collanes, sota la paret del circ on hi ha la Laguna Amarilla.

Els dos gringos i, enmig, en Jorge, el guia, un tipus encantador amb qui vam conversar de les nostres experiències i anècdotes a la muntanya. En Jorge compta amb més de 500 ascensions al Chimborazo i al Cotopaxi, els cims més alts i visitats de l'Equador. Però és el guia més expert del país en la zona d'El altar. Els pocs andinistes que proven de pujar El Obispo, saben que per intentar assolir el cim amb èxit, el millor és demanar els seus serveis.

Típica construcció tradicional als voltants del refugi.

Segon dia: Diferents imatges dels cims d'El altar, de bon matí. El dia, sorprenentment, es lleva clar i sense núvols. En Jorge està tan sorprès com nosaltres, després d'una nit de tempesta i vent violent. Cal aprofitar i començar a pujar ràpidament.

Reflexos sobre el llaquet del costat del refugi.

Els núvols empesos pel vent de l'altre vessant comencen a fer acte de presència mentre pugem cap a la Laguna Amarilla. La zona d'El Altar acostuma a estar gairebé sempre coberta de núvols. És una zona molt inestable climatològicament parlant a causa de la proximitat de la Selva amazònica, just a l'altra banda de les muntanyes. Les corrents d'aire humides topen frontalment amb les masses d'aire fred d'El Altar, provocant inestabilitat constant.

Primer pla de la impressionant Monja Chica.
Fa uns anys, una part de la paret de la Monja Grande (es pot apreciar a la foto anterior) i el seu glaciar penjant es van desprendre i es van estavellar damunt la Laguna Amarilla. La violència de la col.lisió es va percebre a totes les valls del voltant. L'impacte va ser tan enorme que les aigües de la llacuna es van desbordar i van inundar el Llano de Collanes així com els pobles de la vall. A les notícies ja deien que l'antic volcà d'El Altar havia entrat en erupció!

La pujada fins a la Laguna Amarilla és dura però agraïm el sol després de tants dies de mal temps.

Llano de Collanes. Al fons, brillant, es pot distingir el refugi.

Diverses imatges de la Laguna Amarilla, d'aigües verdoses. Segons en Jorge, té aquest color pel sofre de les roques del fons. Però jo li comento que la majoria de llacs alpins tenen el mateix color provocat pel desgel de les glaceres.

Arribada dels gringos al cim sense nom on vam pujar. El cim es troba enmig del circ, damunt la llacuna, a uns 4700 m aproximadament. Quan vam arribar-hi, el dia ja s'havia cobert i el vent i el fred ja feien acte de presència. Feia tant de vent que una de les motxilles dels gringos va ser empesa muntanya avall. Sortosament, després d'unes quantes peripècies, vam poder rescatar-la.

Foto "família" dalt del cim.

Dues imatges als peus de la Laguna Amarilla, ja de baixada.

Boscos de polilepis a més de 4000 metres d'alçada. I és que als Andes equatorians tot és possible!

Diferents espècies vegetals de baixada cap al refugi.

Parets on viuen alguns exemplars de cóndors, aus venerades pels inques. Les taques blanques de la paret són acumulacions d'excrements d'aquestes aus majestuoses.

Tercer dia: Encara fa millor dia que el dia anterior, però, malauradament ja toca baixar.

La mula ja puja a buscar les nostres andròmines. Per a fer qualsevol caminata de dies pels Andes, és molt recomanable llogar mules pel transport de l'equipatge. Els forts desnivells i el clima incert així ho aconsellen. A més, relament no és gens car!

I finalment, després de gairebé dos mesos al país, és la primera vegada que puc veure la impressionant mole del Chimborazo (6300 m aprox). És el cim més elevat de l'Equador i el punt més llunyà del centre de la terra! Sí, sí, penseu que la terra és ovalada i el volcà es troba just damunt la ratlla de l'equador...

Darrera imatge d'El Obispo, arribant ja a la Hacienda Releche, punt final del trekking.
En Jorge em va proposar d'anar, si tenia tres o quatre dies lliures, a l'altre vessant de la muntanya (molt més impressionant encara) en qualitat d'amics, és a dir, sense haver de pagar guiatge, sempre i quan ell no tingués feina. Per la meva banda, després de saber que estava estalviant per visitar les muntanyes europees, vaig convidar-lo als Pirineus. Dit i fet, algun dia el tindrem per aquí!