Algunes imatges més de la Reserva...

Cada tarda, després de treballar, m'agrada descansar una estoneta a la tombona. Però en Robertito, el fill d'en Milton i la Inés mai ens deixa tranquils. És bon noi, però és pesat...
Per cert, us agraden els meus pantalos nous i el meu barret?



Traginant andròmines per la nova casa. Aquest divendres ja ens hi vam traslladar. Els divuit voluntaris australians ens han pres el lloc a les cabanes on érem fins ara.




El "viejo", un dels tres cavalls que tenim per aquí.



Esfondrament a la pista. El pa de cada dia. El bus no pot passar i cal esperar l'arribada de les màquines. Quan no és un esfondrament, és una roda rebentada o que alguna roda queda atrapada pel fang i cal baixar a empènyer. En fi, saps més o menys a l'hora que surts però mai saps quan arribaràs a destí...
El primer que s'aprèn per aquestes contrades és justament a carregar-se de paciència. Aquí es viu un altre ritme. No trobo pas a faltar ni el mòbil ni el rellotge... A tots vosaltres sí, però.