Darreres impressions...

Bona tarda "família"!

Renoi, colla Huayhuash!! he vist les fotos dels Posets. Felicitats a tots per l'èxit! Les coses pinten molt bé. I m'he de començar a posar les piles per estar a la vostra alçada, ja. Quina empenta que porteu, nanos! Estic content per les vostres sortides exitoses. Crec que no cal patir massa pel trekking del Hauyhuash, l'altre dia vaig parlar amb una parella d'israelians que la van fer. Van fer-la en nou dies, però no em va quedar clar exactament el seu itinerari . Us ho heu mirat això? El cas és que els va encantar i no semblaven massa estressats pels desnivells. I que consti, que eren gent no molt habituada a la muntanya. És clar, però, que els israelians són especials. Els dos havien estat a l'exèrcit durant dos anys, i suposo que allà deurien agafar una bona forma. Que estrany que és el món, tu...
Vaig fugir de la selva tip de militars i policies patriotes i, caic en un racó de món, on em trobo dos israelians, d'aquells que semblen preparats per a caçar palestins. I per si fos poc, descobrim, junt amb els francesos, que la caminata que volíem fer pels voltants de Baños l'endemà, és una caminata perillosa, perquè els israelians van ser atracats a mà armada (un revòlver de plàstic segons ells, i un machete, que aquí es porta molt) i no van oposar resistència. Em sembla que perquè els asaltants no tenien pinta de palestins, sinó més aviat, de "sudacas" tipus Willy!
Deixant-nos estar de tonteries i humor negre. Aquestes coses passen per aquí a l'Equador. Cal preguntar abans de caminar per qualsevol lloc. De totes maneres, he parlat amb molts viatgers provinents del sud, dels que fan el mateix que jo però a la inversa i, tots coincideixen a dir que, en l'actualitat, el país amb més sorpreses d'aquest tipus, és l'Equador. Per aquí se sent de tot però t'acostumes a portar al damunt, aquesta petita sensació d'inseguretat allà on vas. Jo, a part dels robatori al bus i del pobre home begut i destrossat de dolor per la mort del seu fill que ens volia obrir el cap, no he viscut cap més situació d'aquest tipus. És clar que tampoc m'he ficat allà on sabia que podia tenir problemes, ja sigui centre històric de Quito de nit, barris perifèrics, o cims de Pichincha que envolten la capital.
I mireu si sóc cagueta, nois, que he decidit, després de consultar amb tots els guies de Riobamba, d'anar a fer una caminata per la zona de El Altar, el cim més difícil i espectacular del país, però acompanyat d'un guia, cavalls i dos gringos. No hi ha forma de treure-se'ls del damunt, aquí, els gringos! Dijous ens enfilem cap a les muntanyes. Al final m'han fet un bon preu, preu d'espanyol arruïnat i no de "gringo dólares". Començo a agafar destressa i habilitat per a regatejar...
Ara només ens queda resar una mica al Déu baròmetre, i esperar de poder veure paisatge i no només boirines. Que darrerament l'únic verd que veig és el dels maleïts camps de futbol alemanys! I per postres, mentre aquí ens inundem sota la pluja constant, vosaltres torneu a patir incendis i sequera. Jo no em trec l'anorak nou per res i vosaltres ja no teniu més roba per a treure-us, no?
Així, doncs, companys, aquest minitrekking de tres dies, almenys em servirà per tornar a agafar la forma després dels últims contratemps. Per sort, portarem un cavall que carregarà el pes i un guia expert. Ja us explicaré si puc gaudir dels espectaculars nou cims del volcà El Altar i els seus glaciars penjants, des de la Laguna Amarilla, punt final del nostre trek.
Bé, espero que estigueu tots bé i amb ànims pel Perú. Jo, amb franquesa, m'he topat amb equatorians encantadors, però començo a estar una mica tip ja del caràcter, com ho diria, del "caràcter andí". A vegades penso que ja voldria ser a Xile. Aquí tot és tan incert... No pots fiar-te de ningú quan preguntes qualsevol cosa, perquè per no dir-te que no quan no saben alguna cosa, s'acaben inventant històries. Aleshores, per saber alguna cosa del cert, has de treure les teves pròpies conclusions després de fer una "petita enquesta representativa". I això és amb tot aquí. Absolutament amb tot. És una estranya conclusió que he extret de la meva experiència per aquí. Si et refies a la primera, possiblement vagis errat. Per això, per a fer qualsevol cosa per lliure, has de gastar força temps esbrinant i treient la palla de tot el que et diuen. I, per damunt de tot, mai us refieu de la Lonelyplanet, sembla un equatorià més...

Bé, què més podria explicar-vos... Hi ha tantes coses i us escric tan poc últimament. Prometo penjar més fotos quan torni de les muntanyes. On sóc ara, a Riobamba, la cosa no és tan senzilla com a Quito. Tot el que vaig viure al Oriente, a la selva, ho tenia escrit en una de les meves llibretetes, i malauradament l'he perduda. I em fa una mica de pal tornar a recordar aquella setmaneta. Possiblement, penjaré quatre fotos i quatre comentaris més endavant. Però la selva equatoriana, per a mi, es resumeix, en poques paraules; xafogor, humitat i picades de mosquits insuportables, indígenes quítxua que només són encantadors quan hi ha dòlars pel mig, rituals xamànics estranys (quan intentes preguntar alguna cosa del tema, només et pregunten si creus en el diable...), un tipus d'humor grotesc i desagradable, policies i militars dels de pel.lícula (el fill de la nostra "estimada família" duia sempre pantalons militars i una samarreta amb una pistola dibuixada al davant i, al darrera la següent proclama: Diós en el alma, la Patria en mi corazón y la Policia en mi sangre. I no parava de repetir-me que, actualment Quito, estava ple d'universitaris insurgents i socialistes...que era perillós) (...)

En fi, però tot no va ser negatiu: vam disfrutar de paisatges espectaculars, sobretot rius i coves, i vam veure alguns animalons interessants, però ja ho veureu a les fotos.

Només espero que, quan anem a Iquitos amb la Marta, l'experiència sigui més gratificant...

Espero escriure més sovint. Admeto que he passat dues o tres setmanetes "a la tombona". Cal que em posi les piles. I parlant de piles, pels que pugeu a l'agost, carregueu-vos la moltxilla de piles! que les d'aquí no funcionen... És important, de debò!

Bé, tot s'acaba, i aquest nou post també. Seguirem en contacte.