Reserva Alto Chocó
Hola a tots! Gràcies pels vostres comentaris d'aquests dies.
Com és costum, no tinc massa temps per explicar-vos coses. Us penjo algunes fotos amb els corresponents comentaris. Però us ben prometo que quan acabi el meset d'estada a Alto Chocó, em posaré al dia i escriuré coses amb cara i ulls.
L'únic ós que hem pogut veure fins ara. Els hem sentit, n'hem localitzat els rastres, però de moment hem vist de tot menys óssos, és força difícil, però...
El que si que vam sentir abans d'ahir 11 de maig, va ser una puma en zel, mentre érem amagats en un camp de choclos esperant l'arribada de l'ós. I és clar, amb un puma per allà els óssos no van acostar-se. I us ben asseguro que els esgarrips d'una puma són esfereïdors.
La Sanne i la Laura, dues holandeses que van arribar a la Reserva el mateix dia que jo.
Foto de comiat de la Tessa i l'Alex, dos voluntaris que van marxar ja fa un grapat de dies.
Aquesta és la casa on hem estat treballant a estones. L'estem arreglant per una colla d'australians que han d'arribar la setmana vinent.
L'Alfredo i en Milton, els dos equatorians que treballen amb nosaltres i que es coneixen tots els senders per no perdre's per la selva. Ah, i el gosset és en Jorge!
La Inés, dona d'en Milton i la nostra cuinera. Autèntic menjar equatorià, boníssim. El que passa és que no és gens variat. Cada dia sopa de papas, arròs, plàtan fregit, de tant en tant, carn de vaca, choclos i múltiples varietats de blat de moro i sucs de fruita per a beure.
Li vaig prometre que la setmana vinent li cuinaria una autèntica "tortilla de papas a la española", i des d'aleshores que cada dia m'ho recorda. Ara la feina serà meva per a trobar oli d'oliva en aquestes terres...
Descans després de dinar.
Algunes fotos d'allà on dormim. No hi ha luxes ni electricitat, però potser per això m'hi sento tant bé. Dutxes fredes, llet de vaca recent munyida de bon matí, una mica d'exercici (o bé a l'hort ecològic, a la casa, o descobrint la selva). El tracte amb la gent de la zona i els altres voluntaris. I, als vespres, lectura, cartes, i xerrada a la vora del foc.
El Volcà Cubilche (3886 m).
Cultius de pujada al volcà. Tot un pachwork de colors.
Les llacunes de Cubilche, dins del seu cràter.
Dalt del cim. Disculpeu el "careto", però és que feia molt de vent i estava cansadot.
Volcà Imbabura (4609 m) des del cim del Cubilche.
Festola a l'Hotel Imbabura, a la ciutat d'Ibarra.
En Milton alliçonant-nos del poder curatiu d'algunes plantes dins del jardí botànic, fet gràcies a la suor de mols voluntaris de la Reserva.
L'Alfredo. Un gran personatge, tot humanitat, amb qui juguem grans partides de cartes al "cuarenta", el joc de cartes per excel.lència de la Vall d'Intag. La seva pregunta de cada matí és: "xuxaqui" ? Al final hem entès el significat d'aquest mot quètxua, significa alguna cosa així com borratxera i/o ressaca posterior.
Cacones fresquetes d'óssos d'anteojos.
Treballant a l'hort ecològic. Per fi tinc un hortet!!
"El llano de la primavera", de camí cap al començament dels boscos primaris de la Selva alta.
Què us sembla una dutxa i un bany íntegrament de color taronja? El cas és que només teníem pintura d'aquest color i així va quedar. Les holandeses estaven encantades!
Foto de comiat. Ahir dia 12 de maig van marxar la meitat dels voluntaris. I és clar, és l'excusa perfecta per anar a comprar rom i fer una bona festola!
Com és costum, no tinc massa temps per explicar-vos coses. Us penjo algunes fotos amb els corresponents comentaris. Però us ben prometo que quan acabi el meset d'estada a Alto Chocó, em posaré al dia i escriuré coses amb cara i ulls.
L'únic ós que hem pogut veure fins ara. Els hem sentit, n'hem localitzat els rastres, però de moment hem vist de tot menys óssos, és força difícil, però...
El que si que vam sentir abans d'ahir 11 de maig, va ser una puma en zel, mentre érem amagats en un camp de choclos esperant l'arribada de l'ós. I és clar, amb un puma per allà els óssos no van acostar-se. I us ben asseguro que els esgarrips d'una puma són esfereïdors.
La Sanne i la Laura, dues holandeses que van arribar a la Reserva el mateix dia que jo.
Foto de comiat de la Tessa i l'Alex, dos voluntaris que van marxar ja fa un grapat de dies.
Aquesta és la casa on hem estat treballant a estones. L'estem arreglant per una colla d'australians que han d'arribar la setmana vinent.
L'Alfredo i en Milton, els dos equatorians que treballen amb nosaltres i que es coneixen tots els senders per no perdre's per la selva. Ah, i el gosset és en Jorge!
La Inés, dona d'en Milton i la nostra cuinera. Autèntic menjar equatorià, boníssim. El que passa és que no és gens variat. Cada dia sopa de papas, arròs, plàtan fregit, de tant en tant, carn de vaca, choclos i múltiples varietats de blat de moro i sucs de fruita per a beure.
Li vaig prometre que la setmana vinent li cuinaria una autèntica "tortilla de papas a la española", i des d'aleshores que cada dia m'ho recorda. Ara la feina serà meva per a trobar oli d'oliva en aquestes terres...
Descans després de dinar.
Algunes fotos d'allà on dormim. No hi ha luxes ni electricitat, però potser per això m'hi sento tant bé. Dutxes fredes, llet de vaca recent munyida de bon matí, una mica d'exercici (o bé a l'hort ecològic, a la casa, o descobrint la selva). El tracte amb la gent de la zona i els altres voluntaris. I, als vespres, lectura, cartes, i xerrada a la vora del foc.
El Volcà Cubilche (3886 m).
Cultius de pujada al volcà. Tot un pachwork de colors.
Les llacunes de Cubilche, dins del seu cràter.
Dalt del cim. Disculpeu el "careto", però és que feia molt de vent i estava cansadot.
Volcà Imbabura (4609 m) des del cim del Cubilche.
Festola a l'Hotel Imbabura, a la ciutat d'Ibarra.
En Milton alliçonant-nos del poder curatiu d'algunes plantes dins del jardí botànic, fet gràcies a la suor de mols voluntaris de la Reserva.
L'Alfredo. Un gran personatge, tot humanitat, amb qui juguem grans partides de cartes al "cuarenta", el joc de cartes per excel.lència de la Vall d'Intag. La seva pregunta de cada matí és: "xuxaqui" ? Al final hem entès el significat d'aquest mot quètxua, significa alguna cosa així com borratxera i/o ressaca posterior.
Cacones fresquetes d'óssos d'anteojos.
Treballant a l'hort ecològic. Per fi tinc un hortet!!
"El llano de la primavera", de camí cap al començament dels boscos primaris de la Selva alta.
Què us sembla una dutxa i un bany íntegrament de color taronja? El cas és que només teníem pintura d'aquest color i així va quedar. Les holandeses estaven encantades!
Foto de comiat. Ahir dia 12 de maig van marxar la meitat dels voluntaris. I és clar, és l'excusa perfecta per anar a comprar rom i fer una bona festola!
Escrit per Toni dissabte, de maig 13, 2006
