diumenge, de maig 14, 2006

Per fi fa sol!!!!!!!!...

Hola novament!
Ahir vam tenir el primer dia de sol complert des que sóc a l'Equador. Sembla que hem deixat enrera les pluges torrencials i les inundacions i, per fi arriba el bon temps...
En Pierrot, la Manaik, en Johanes i jo, vam aprofitar per anar fins a la Laguna Cuicocha i fer tot el tomb, sota la imponent silueta del Volcà Cotacachi (4941 m). La Reserva es troba just a les valls de l'altra vessant d'aquest fantàstic volcà que podeu veure a les fotografies.
Potser la setmana vinent aconseguim que en Milton ens guiï fins el cim. El tenim mig convençut, tot i que és una dura ascensió de dos dies des de la Reserva.
El cas és que va ser un dia fantàstic de sol i paisatge, una bogeria fotogràfica!



Mercat d'animals a Otavalo



Laguna Cuicocha amb el Cotacachi de fons. El nom Cuicocha prové de Tsui Cocha, el llac dels déus en quítxua. Hi ha infinitats de llegendes al voltant d'aquest llac. L'una ens explica que els inques utilitzaven les dues illes com a presons. L'altra ens narra que van escollir l'indret com un dels santuaris del seu culte, simplement pel fet que tant el sol, com la lluna i les estrelles anaven a dormir darrera la llacuna.
El 24 de juny, per Sant Joan, els habitants d'Otavalo s'hi banyen per purificar cos i esperit i, a mitjanit, tornen a Otavalo per a ballar durant tres dies i tres nits.










Diferents perspectives del Volcà Cotacachi (4941 m)
Una altra llegenda quítxua ens explica que quan la Mama Cotacachi es desperta coberta de neu significa que Papa Imbabura li ha fet una visita durant la nit, i quan plou a Otavalo, Papa Imbabura sempre n'és el responsable.







Diverses imatges de la Laguna Cuicocha



Foto "família"



Voleiada de cabells dins la pick-up que ens retornava a Quiroga.