Cubilche (3886 m)
Hola a tots!
Des que sóc a Ibarra que m'és del tot impossible baixar fotos. Volia penjar algunes fotos de la Reserva de l'Alto Chocó i del volcà Cubilche. El meu primer cim a les amèriques, ple de llacunes dins del seu cràter. I com ja és habitual, vaig arribar dalt amb molta boira, però sense pluja, que ja és estrany.
Quan pugui ja baixaré algunes fotos d'aquest primer cim. Els companys voluntaris no van voler acompanyar-m'hi, no són gaire de caminar ells. Finalment vaig agafar un autobus fins el poblet de la Esperanza, a 2500 metres d'alçada i, des d'allà vaig començar a caminar. Gairebé 1400 m de desnivell, que no està gens malament per ser la primera ascensió dels Andes. Aquesta setmana, a la Reserva, marxarem a la recerca d'ossos durant dos o tres dies amb en Milton i dues voluntàries holandeses. Serà una bona experiència, perquè no té res a veure caminar pels "bosques nublados" que fer un cim. Allà tot són boscos densíssims de vegetació sorprenent. Cal anar amb un "machete" per obrir-se camí i caminar amb botes d'aigua. Vaig proposar a en Milton, l'equatorià que s'està sempre amb nosaltres guiant-nos, d'anar algun dia al Volcà Cotacachi (4969 m), que és el punt culminant de la Reserva, però em va dir que és un pèl complicat a aquesta època, però ja ho veurem.
Des que sóc a Ibarra que m'és del tot impossible baixar fotos. Volia penjar algunes fotos de la Reserva de l'Alto Chocó i del volcà Cubilche. El meu primer cim a les amèriques, ple de llacunes dins del seu cràter. I com ja és habitual, vaig arribar dalt amb molta boira, però sense pluja, que ja és estrany.
Quan pugui ja baixaré algunes fotos d'aquest primer cim. Els companys voluntaris no van voler acompanyar-m'hi, no són gaire de caminar ells. Finalment vaig agafar un autobus fins el poblet de la Esperanza, a 2500 metres d'alçada i, des d'allà vaig començar a caminar. Gairebé 1400 m de desnivell, que no està gens malament per ser la primera ascensió dels Andes. Aquesta setmana, a la Reserva, marxarem a la recerca d'ossos durant dos o tres dies amb en Milton i dues voluntàries holandeses. Serà una bona experiència, perquè no té res a veure caminar pels "bosques nublados" que fer un cim. Allà tot són boscos densíssims de vegetació sorprenent. Cal anar amb un "machete" per obrir-se camí i caminar amb botes d'aigua. Vaig proposar a en Milton, l'equatorià que s'està sempre amb nosaltres guiant-nos, d'anar algun dia al Volcà Cotacachi (4969 m), que és el punt culminant de la Reserva, però em va dir que és un pèl complicat a aquesta època, però ja ho veurem.
D'aquí a una horeta ja serà hora d'agafar el bus cap a Otavalo i d'allà cap a Apuela, el poblet més pròxim a la Reserva. Des d'allà alguna camioneta ens portaré fins al camí que mena a les nostres cabanes.
Bé, sento no poder explicar massa coses. Continuo improvisant sobre la marxa. No disposo de temps per a res més. La feina a la reserva és extenuant i sense electricitat és complicat posar-se a escriure. Sempre ve més de gust jugar a cartes amb els companys al voltant de la foguera que fem cada nit. A més, aquí a les sis de la tarda ja és negra nit.
Intentaré d'escriure algua cosa amb cara i ulls aquests dies i a veure si el cap de setmana vinent, suposo que des d'Otavalo, puc penjar les fotos promeses i explicar-vos més detalls de la meva vida a l'Equador
Escrit per Toni diumenge, de maig 07, 2006
