Darreres fotos de la Selva amazònica peruana...

El trajecte en vaixell de Yurimaguas a Lagunas dura unes 12 horetes. Però el dia i hora de sortida sempre és una sorpresa. Nosaltres vam estar-nos 24 hores senceres esperant la sortida penjats en aquestes tombones. Aquesta foto és del viatge de retorn. A l'anada vam anar al segon pis, on pagues la meitat però vas en una llauna de sardines i els lavabos fan una pudor que no et deixa agafar el son. Si mai aneu per aquí, us aconsello pagar el doble i anar amb els "rics", al tercer pis.

Sortida des del port de Yurimaguas. Després d'un dia sencer esperant, no ens ho acabàvem de creure!...

Diferents imatges de la caiguda del sol al riu Huallaga, de camí cap a Lagunas i Iquitos.

Garsa amazònica.

Com ja vam explicar-vos als altres posts de la Selva, vam ser tractats com uns reis. Mentre en Nemías i en Manuel remaven durant hores i hores sota el sol, nosaltres observàvem els animalons sota l'ombra de les umbrel.les... Vam demanar-los que ens deixessin remar però no hi va haver manera. al final ens vam acostumar al tracte, perquè no saben fer-ho de cap altra manera.

Una serp creuant el riu. Ens hi vam acostar tant que la maleïda va pujar dal la canoa! La Marta va fer un salt de l'ensurt i gairebé volquem. Per sort, l'animaló era inofensiu...

Víctor Díaz. És el nom d'aquest ocellet molt abundant a l'Amazònia.

Els capvespres al riu són tot un espectacle! Els colors, l'aigua tranquil.la, i els animalons nocturns que comencen a sortir i emetre els seus sons característics. Tot plegat, és un univers màgic només perturbat pels mosquitots. També és la seva hora punta, quan tenen fam de sang!

Les arrels del renáculo semblen de conte de fades...

Una teranyina de la famosa taràntula. Un aranyota enorme que hauríem desitjat veure en grans quantitats. Sempre que els mosquits ens treien de polleguera, els nostres guies suplicaven a les taràntules que treballessin més...

Un cop vam deixar el riu Huallaga, vam endinsar-nos pel riu Aipena. I des d'aquest, vam enfilar per rierols coberts de uames. Va ser justament prop d'aquí on vam anar a pescar a la nit i on vam poder veure un cocodrilet. Malauradament, no vaig poder captar-lo amb la càmara.

Cusambo. És un ocell nocturn enorme que té el niu dalt de tot dels arbres més alts. Emet un so greu molt característic de les nits a la Selva.

Una monada de monet.

Martín pescador. N'hi ha a grapats. Juntament amb els Víctor Díaz, són les aus més abundants.

Chontillas. Les palmeres clàssiques dels rius amazònics.

Musmuqui. Mono nocturn.