Aclimatació a la Laguna Churup...

Els amics de Vic i Mataró van arribar a Lima el dia sis d'agost a la nit. Però les seves motxilles es van quedar a Barcelona: són les conseqüències de la maleïda vaga d'Ibèria de la setmana anterior.

Finalment, el seu equipatge va arribar a Huaraz el dia nou al vespre, just abans del començament del trekking. Justet justet, però hagués pogut ser molt pitjor. I per celebrar-ho i, aprofitant que era el meu aniversari, em van preparar un sopar català sorpresa! Quan vaig arribar a l'Hostal, hi havia la taula parada: pa amb tomàquet, truita de patates, vinet... Una meravella després de quatre mesos lluny de Catalunya!

Bé, tornem als esdeveniments. L'enrenou de la pèrdua de l'equipatge va provocar que perdessin un dia i mig vital i preciós dins l'aeroport, batallant per a recuperar les maletes extraviades.

D'aquesta manera, només vam poder dedicar un únic dia a l'aclimatació abans del trekking al Huayhuash. El més mal parat va ser en Sebes que va arribar a Huaraz ben constipadot i va estar-se al llit el dia que tota la resta caminàvem fins a la Laguna Churup, clàssica excursió d'un dia òptima per l'aclimatació.

Un rètol informatiu ben original...

L'Estel no va tenir cap problema amb l'alçada.

Ja som a mig camí per la quebrada que mena a la Laguna Churup (4450 m) . Al fons el nevado Churup (5495 m).

L'Ester i l'Oriol satisfets de ser a les muntanyes.

Al tram final hi ha unes petites grimpadetes.

Foto "família" de les germanes Rovira.

Diferents imatges de la Laguna Churup.

Desgrimpada.

Baixant fins a Llupa on un colectivo ens retornaria a Huaraz.