"Descoberta" al Perú
A mitjans de març han "descobert" un salt d'aigua de més de 700 metres de caiguda. Ja l'estan considerant el tercer més alt del món.
Està perdut pel nord-est del Perú, en una zona selvàtica de muntanya força inaccessible, enmig d'una vegetació tupida i envoltat de misteris i llegendes. Ens expliquen des d'allà que la "cascada Gocta" havia restat durant molts anys ignorada i sense que ningú gosés visitar-la per por a creences màgiques sobre sirenes i serps gegantines que deixaven petrificats a aquells que provessin de perturbar la tranquil.litat del paratge.
Malgrat tot, un grup d'expedicionaris alemanys i peruans van posar fi al misteri, donant a conèixer al món i als buscadors d'atractius turístics, l'existència de l'indret, un filó de negoci de primera magnitud, on les carreteres asfaltades ja esperen...
El salt d'aigua es troba en una remota regió del departament d'Amazones, a uns 800 km al nord-est de Lima, rica en flora i fauna amazònica on s'hi arriba després d'una llarga caminada de més de sis hores des del poblat més proper, la comunitat camperola de Cocachimba.
L'alemany Stefan Ziemendorff, el seu "descobridor", va advertir que, per la seva llunyania, l'indret no figurava fins ara en cap mapa. Després dels corresponents treballs topogràfics, s'ha determinat que la cascada fa 771 metres, passant a ser la tercera més alta del planeta. El Salto del Ángel, a Veneçuela n'és la més alta amb 972 metres, seguida de la de Tugela Falls, a Sud-Àfrica, amb 948 m.
Les llegendes locals expliquen que dins les seves aigües hi viu una bella sirena, de melena rossa, disposada a embruixar a tots aquells que s'hi acostin per a protegir un enorme tresor. Per si fos poc, una serp gegantina li'n guarda les espatlles. Una de les proves que valida aquesta llegenda, segons els seus defensors, és la desaparició de Juan Mendoza, un habitant de la zona que fou víctima de l' encanteri i convertit en una de les roques que envolten la caiguda d'aigua.
Malgrat tot, l'expedició de Ziemendorff ha despertat l'interés dels habitants de la zona que, després de vèncer els temors, han començat a elaborar projectes per explotar-la turísticament.
De moment, les autoritats ja han començat a obrir un camí a partir del poblat de Cocachimba, que permetrà arribar a Gocta amb més facilitat. Una de les iniciatives plantejades és la creació d'una reserva ecològica, ja que el salt d'aigua es troba en una zona muntanyosa de selva verge, on hi ha una variada flora i fauna silvestre.
Amazones és un departament de vastes regions inexplorades on s'hi assentà la cultura preincaica dels Chachapoyas, entre l'any 1.000 i el 1.400, un poble admirat per haver-se resistit amb èxit als intents de conquesta perpetrats pels Inques. Com a vestigi de la seva presència, ens queda el complex arqueològic de Kuélep, principal atractiu de la regió i motiu d'estudi de multitud d'investigadors. La cascada ho canviarà probablement tot. Les autoritats locals volen que el govern peruà els doni recolsament per a convertir l'indret en destí turístic, protegint-lo al mateix temps amb la designació com a reserva natural per les valuoses espècies vegetals i animals que hi viuen, sota la mirada desafiant de la sirena i la seva serp.
La Marta i jo, a mitjans de juliol, ens endinsarem dins la regió dels Chachapoyas i, si en tenim la possibilitat, provarem d'arribar-nos-hi abans que la zona no es converteixi en un destí turístic que trenqui el misteri que envolta Gocta.
Powered by Castpost
(what sound - Lamb)
Escrit per Toni dilluns, de març 27, 2006
